Història

Després de l’èxit aconseguit amb “Temerario”, Itaca Band podria haver triat fer un disc continuista, una decisió conservadora que no va amb les maneres de la banda. Volien apostar per renéixer, no per necessitat si no per convicció, no volien fer el mateix disc un altre cop.

“Explosiva” és una història d’amor i guerra, de passat i futur. És la convulsió de viure, creure’s invencible, crear, començar de nou mil cops, fer-se gran. El nou treball d’Itaca Band desplega un discurs musical volgudament heterogeni. Hi podem trobar des dels contundents i festius “La vida explosiva” i “A vivirlo”, on es barregen els vents i guitarres més marca de la casa amb sonoritats electròniques, a un intimista “Las leyes”, una cançó vestida pràcticament només amb guitarra espanyola, on hi col·labora La M.O.D.A.

No han tingut por a sortir de la zona de confort per tal d’experimentar amb noves sonoritats. L’exemple més clar és el primer single del disc, “Ahora y aquí”, que es va escriure a la gira japonesa del passat mes d’octubre. Una setmana després de tornar a Barcelona, el grup va produir-la amb Genis Trani, qui ha transformat la sonoritat del grup, aprofundint en els elements més característics de la banda i aportant-ne de nous.

La cançó més reivindicativa del treball és “Los de abajo”. I tot i que pugui semblar una contradicció és un reggaeton. Volien parlar de l’orgull de la pertinença a la classe treballadora amb la música que actualment més l’identifica. De fet “Los de abajo” és l’unic tema del present treball amb sonoritats llatines.

Cal destacar també la recerca de la sonoritat més reggae del grup en temes com “Un nou element” o “Deja que se vayan”, on hi col·labora Senka de La Raíz.

La gira d’Explosiva té el tret de sortida al festival Viña Rock i a la Sala Apolo, amb dues dates. S’espera un estiu de grans concerts. El grup torna a l’Àsia, aquest cop al Nepal.

“Temerario” (Propaganda pel Fet!) és un disc contundent, sense por i buscant l’essència. On totes les cançons volten a l’entorn de la temeritat, de perdre la por a viure. Un treball fruit del moment social i també vivencial dels membres del grup. Amb lletres elaborades i un discurs musical vibrant on destaca la sonoritat elèctrica. Obren el ventall d’emocions a transmetre tant en la temàtica com en els estils musicals escollits. Enregistrat i coproduït als estudis Can Pardaler (Txarango, Els Catarres) per David Rosell (Brams, Dept.). I amb la col·laboració dels amics de Los Barrankillos, Txarango, 9Son, Buhos, Sclam i AtVersaris.

La gira TemerarioTour internacionalitza el grup, portant el nou directe produït per Gambeat (Radio Bemba) a girar per Espanya i Europa (França i Portugal) i al Japó (Asagiri Jam, Toyota Rock y Tokyo) La presentació en sales es fa a Barcelona, Madrid, València, Bilbao i París entre altres ciutats. A França, fan 13 concerts en pocs mesos. Desenbarquen amb gran èxit a festivals com Canet Rock, Rototom, Acampada Jove, Mercat de Música Viva de Vic, BIME (Bilbao) o Festivern.

El tema “Temerario” esdevé un dels temes de l’any. Com a curiositat, el grup fa un concurs de vídeos de covers amb un gran èxit de participació sota el hastag #CoverItaca18D i son finalistes als Premis ARC dos anys consecutius.

“Rema” (Propaganda pel Fet!) és un treball fresc i ballable. Un disc optimista i ple de ritme. Reggae, ska, salsa o punk amb tocs swing donen vida a 12 cançons que transporten a un ambient marítim. Enregistrat als estudis La Atlántida (La Pegatina, Bongo Botrako) per Mario Patiño i Edgar Beltri. La cançó “Rema” és escollida com una de les 10 cançons de l’any per Enderrock. Itaca Band és finalista als Premis ARC com a Artista Revelació. El grup incorpora una secció de vents que fa els directes més potents. Es presenta el treball a la Sala Apolo amb un Sold Out. I entra a formar part de Propaganda pel Fet!, la banda es professionalitza i fa concerts a les grans Festes Majors de Catalunya, País Basc, Galícia, Aragó.

Porten la seva música a festivals com Viña Rock, Acampada Jove, Clownia o FesTour; sales de Catalunya, València, País Basc i Galícia i continua fent de banda sonora de moltes de les principals Festes Majors de tot Catalunya.

Per primer cop toquen a França, al Festival Convivencia, gràcies a la seva participació a la Fira de Música al Carrer de Vila-seca. Com a curiositat, també actuen a la FanZone del Barça, a València, en motiu de la Copa del Rei i al Pride Barcelona.

Itaca Band enregistra el seu primer treball, “La Selva” (Autoeditat), als estudis de Kasba Music per Stephane Carteaux on hi col·laboren La Pegatina, Señor Wilson i Brujo. Presenten el treball a la Sala Apolo 2 al costat de Txarango amb totes les entrades exhaurides. També entren a formar part del col·lectiu Terceravia. Participen a grans festivals com l’Unnim Etnival, el Musik’n’viu o el FesTour.. És l’any en el que obren horitzons cap a Aragó i tornen al País Basc. En el tour pel 2012: “La vuelta al mono” Itaca Band proposa una nova formació: amb la incorporació d’un trombó i amb l’aposta per una única veu principal. Enregistren 2 temes nous “Ojalá” i “La música fluye” als estudis La Atlántida.

El 2008 el projecte musical comença a consolidar-se amb l’entrada de nous components. El grup prova sonoritats noves i comença a treure el cap amb concerts amb bona resposta del públic. Al 2009 s’incorpora una veu femenina al grup i enregistren la cançó “Malas Lenguas” als estudis Mas Ventós per Carles Pérez  (Ràdio Flaixbac) gràcies al 1r premi del Connecta. L’any 2010 fan molts concerts a Catalunya i una petita gira al País Basc amb el directe produït per Hernan Luky (exChe Sudaka, La Kinky Beat). En aquest mateix any enregistren amb Chalart58 (exRadio Bemba, Kinky Beat) dos temes. Del tema “I just can’t” fan el seu primer videoclip. Guanyen el concurs BarnaSo que els porta a l’Acampada Jove.